CLASSIFICACIÓ DELS TME

Depenen de l’organització que els desenvolupa o l’autor que els explica existeixen avui en dia varis tipus de classificació dels TME, per tal d’unificar criteris i poder conèixer la manera de classificar-los, es detallen a continuació les diferents propostes existents, ja que estan totes relacionades entre si, i ens aproparan a l’entesa i comprensió dels seus efectes.

1- ERGONOMIA I PSICOLOGIA (4ª edició)

Son moltes i diverses les malalties que s’engloben dins dels TME, (Gonzalez-Mestre,08) proposa dos possibles classificacions dels TME. La primera classificació considera l’element danyat, mentre que la segona proposta agrupa les lesions musculosquelètiques segons la zona del cos on es localitzen.

Atenent al element danyat les patologies es divideixen en:

Patologies articulars: afectes a les articulacions (ma,canell, colze, genoll...), generalment per conseqüència del manteniment de postures forçades, encara influeixen l’excessiva utilització de la articulació. Els símptomes inicials i a la vegada mes comuns son les artràlgies o dolors de les articulacions, Entre les patologies que pertanyen a aquest grup de TME es troben la artrosis i la artritis.

Patologies periarticulars: Son conegudes com reumatismes de parts blanes. Pertanyen en aquest grup de patologies les lesions de tendó, la tenosinovitis, les lesions dels lligaments, la bursitis, el gangli, les miàlgies, les contractures i el esquinç muscular.

Patologies osses: Lesions que afecten als ossos.

Si en algun lloc del tipus element danyat (articulació, parts blanes o ossos) se considera la zona del cos on es localitza la malaltia ME, s’obté la següent agrupació (Gonzalez-Mestre,08):

· Membres superiors, zona del coll i espatlla

· ma i canell

· braç i colze

· columna

· membres inferiors

2- ERGONOMIA I PSICOLOGIA APLICADA. MANUAL PER LA FORMACIÓ DEL ESPECIALISTA (13ª Edició)

Encara que hi ha varies formes d’aparició, es pot simplificar la seva classificació en dos grans grups: Els traumatismes de tipus acumulatiu (d’extremitats superiors e inferiors) y les lesions dorslumbars.

Traumatismes acumulatius: Els problemes generats per aquest tipus de lesions son cada cop mes freqüents i es veuen afavorides, sense dubte, per la imparable automatització de gran nombre de processos industrials. Aquesta automatització ha portat en si mateix el desmesurat increment dels ritmes de treball, la concentracio de esforços en petites porcions del cos, l’adopció de postures inadequades....

Aquestes malalties es localitzen en músculs, tendons, baines sinovials o nervis, y es caracteritzen per produir dolor e impotència funcional, poden prolongar-se durant molts anys, amb el que molts elements anatòmics poden veure’s afectats. Patologies com el síndrome del túnel carpià, la epicondilitis, el síndrome de Quervain... son un clar exemple d’aquest tipus de trastorns.

Existeixen determinades situacions laborals que es deuen evitar per previndre l’aparició de lesions osteomusculars; son:

· Tasques repetitives

· Treballs que requereixen esforços prolongats

· Postures extremes de determinats segments corporals

· Manteniment prolongat de qualsevol postura

· Maneig d’eines no ergonòmiques, pesades i/o vibratòries

· Exposició de certs segments corporals al fred o al contacte amb superfícies dures

· Treballs en els que es produeixen combinacions dels factors anteriors

· Condicions ambientals (Temperatura extremes, el soroll, l’ humitat, l’ il·luminació, l’organització del treball, etc.)

Lesions Dorslumbars. De la mateixa manera que els traumatismes acumulatius s’han vist afavorits per la modernització de la industria, esta tampoc ha pogut eliminar de gran nombre de tasques, el maneig manual de carregues o l’exposició a elevades carreges musculars estàtiques. D’aquesta manera els dolors d’espatlla, i en especial les lumbars, estan augmentant considerablement entre la població activa afectant en especial a tots aquells treballadors que dediquen gran part del seu temps laboral a activitats de arrossegament, empenya, aixecament i transport de materials pesats. De la mateixa manera que els traumatismes acumulatius , aquestes lesions solen ser molt doloroses, redueixen la mobilitat i suposen una de les principals causes de discapacitat avançada.

Per a poder prevenir-los el primer que s’ha de fer es conèixer quins tipus d’accions originen aquests trastorns. Així podem anomenar,en funció de la naturalesa d’aquest, els següent factors de risc musculosquelètic.